Tots creiem que el pont entre el palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges (al carrer del Bisbe), és un pont gòtic, però no ho és pas; aquest pont va ser construït per Joan Rubió i Bellver per a l'exposició universal de Barcelona del 1929. Però l'únic indici de pont gòtic és el que apareix a la foto, i es pot veure a la plaça de Sant Iu, a la porta del museu Frederic Marès.Les restes -marques- d'aquest pont no era una cosa casual, era exactament una de les coses que estava buscant, així com també unes pedres amb marques en hebreu. No és pas una noticia nova que el barri jueu de Barcelona va ser un dels més importants de la Corona d'Aragó i dels regnes del voltant (podeu veure el post relatiu a aquest fet en aquest mateix blog).
El que no sabia fins fa poc és que a aquesta mateixa plaça -la de Sant Iu-, es poden trobar pedres robades de l'antic cementiri jueu (veieu foto 2). Un cop destruït tot sencer el Call Jueu de Barcelona i expulsada tota la comunitat jueva el 1492, es van reutilitzar totes les pedres. En aquest cas, sembla que són làpides furtades i reutilitzades del cementiri jueu que hi havia a Montjuïc.
Finalment, i per donar un toc molt més màgic, el moment de les troballes estava adobat pel so d'un arpa i l'oreig del vent. No sé per quina raó la plaça estava plena de papers de colors que el vent els anava bellugant d'un puesto a un altre i formant petits remolins. Tota l'atmosfera era màgica, tot era com una escena de película. Viure a aquesta ciutat encara és una experiència única.
