Pàgines

dissabte, 5 d’octubre del 2013

El nou Edifici dels Encants vells

Avui he visitat per primer cop el nou edifici dels Encants Vells; tot seguit m’han vingut ganes d’escriure aquest post. Gairebé tothom sap que la nova construcció no està exempta de polèmica des del principi, així que començaré dient que estic al cas de les crítiques, però també és veritat que s’ha de dir tot i la meva primera visita m’ha provocat una molt bona impressió.  Així doncs, començaré per enumerar les crítiques més comunes, però us deixaré també les meves impressions positives i unes quantes imatges que he pogut captar.
La crítica més comuna, que no és poc, és que l’edifici ha costat 56 milions d’euros, als quals s’han d’afegir els costos de “reparació” o re-acondicionament del sostre que per un defecte de disseny hatingut problemes amb les pluges pocs mesos abans de la inauguració. No sobra dir que en un país afectat pels excessos dels constructors i la fal·lera del totxo, qualsevol xifra gran genera tot tipus de sospites. La despesa està feta ja, però hem de ser molt vigilants de la resta del projecte, ja que encara queda per fer-s’hi la resta de la reforma de la plaça de Les Glòries.

Una altra crítica que he sentit és que les subhastes són diferents i per tant han descol·locat a més d’un. En concret aquesta persona que es queixava deia “sense les subhastes aquest és un mercat qualsevol”. Sincerament em sonava que aquest home sabia de què parlava, però jo no en sé i per tant només deixo el seu comentari aquí. No he assistit mai a una subhasta dels encants, ni a l’emplaçament vell ni al nou, així que no sé que va canviar o si és millor o pitjor, en tot cas, si aquest és un gran problema doncs segur que es pot canviar amb relativa facilitat. 

Finalment, visitant algunes referències a internet he trobat una altra crítica i és que el preu de l’aparcament és molt car. No ho dubto, en tot cas és un defecte de tota la ciutat de Barcelona, l’aparcament és car a qualsevol punt de la ciutat comtal.

Amb aquest ambient crític i amb aquestes opinions al cap vaig decidir apropar-m’hi i tastar el resultat en carn pròpia. Aquí us deixo algunes fotos que he fet i una mica d’explicació. 


Caleidoscopi
Si entres al nou edifici per la porta més propera a la plaça de Les Glòries et trobaràs -més o menys- amb aquesta imatge. El sostre de l'edifici des d'aquest punt està cridat a ser una de les imatges mes freqüents o repetides. És innegable que al trobar-t’hi a la porta un impuls superior et crida a fer una foto. No he estat l’únic, ni tampoc l’últim.
Mercaderies
Està clar que un dels atractius principals dels Encants ha estat sempre la seva varietat de mercaderies, es a dir, hom pot trobar des de coses noves fins a trastos vells i joies antigues, a aquesta foto veiem unes titelles de l’Índia.
Plaça
El nou edifici dels Encants és només una peça més del projecte sencer de remodelació de la plaça de Les Glòries. D’aquí a uns anys, n’estic segur, no reconeixerem aquest tros de ciutat; avui ja es fa difícil recordar com eren segons quins indrets.
Desnivell
Si no esteu familiaritzats amb el disseny de l’edifici hi haurà una cosa que us sobtarà de seguida (si us estimeu millor deixar-ho com a sorpresa passeu a la propera foto), l’edifici està dissenyat com una mena d’espiral, així, passejant, passejant vas canviant de nivell gairebé sense adonar-te.
Avistament
Els diferents nivells de l’edifici afavoreixen que hi hagi diferents llocs d’avistament, tan cap a dins del mercat com cap a fora, cap a la ciutat; aquest dies que han sovintejat els passejants i tafaners (com jo), aquestes talaies s’han vist força ocupades.
Gent
Tant se val cap a on miris, sempre trobaràs gent, molta gent. Ja se sap que als mercats hi ha colla per avorrir, però aquest dies –i particularment els dissabtes-, hi ha una afluència molt alta de persones, tot i que els càlculs són sempre qüestionables diuen que cada setmana s’hi passegen cent-mil persones pels encants.
Tarçaneres
Una mare i una filla remenen la roba interior amuntegada a una taula, remenen trien i es mostren mútuament el que han trobat. Una desconeguda remena també i s’uneix als comentaris. Tangues, calçotets, bragues, tot igual, tot val només un euro.
Somnis
Que els mercats estan plens de mercaderies és una obvietat, no és tan obvi que també estan plens de somnis; cal doncs un estri adient per atrapar-los.
Llibres
Cap visita als Encants vells està completa si no s’ha visitat la parada amb llibres vells; tots sorprenents, però per molt diverses raons.
Finalment us deixo un vídeo curt (20 segons) de la plaça més baixa dels encants. Els fluxos de gent són destacables. 

Segurament es poden millorar moltes coses, però també crec que és innegable que el nou edifici millora molt les condicions del mercat. Sincerament crec que val la pena visitar-lo.











dimecres, 3 de juliol del 2013

De quan el descens de l’atur no és tan bona noticia…



De fa ja un bon grapat d’anys les noticies econòmiques per l’estat espanyol i Catalunya no són bones. D’ençà del començament de la crisi econòmica l’any 2007, l’estat del teixit productiu i comercial s’ha anat degradat a poc a poc. Al principi esperàvem tocar fons, ja que d’allà vindria el rebot. Començaríem un altre cop la pujada. El viatge cap al soterrani s’ha fet ja massa llarg però, el fons no sembla proper i és això el que sembla ser que va provocar la caiguda de l’atur al juny del 2013.
A una economia funcional, l’indicador de l’atur és ben clar: si l’atur baixa, això vol dir que l’activitat econòmica ha millorat i que la producció total d’aquella economia (el PIB) creixerà. Si, al contrari, l’atur puja, voldrà dir que l’activitat econòmica ha minvat. L’atur és només un indicador del desenvolupament de l’economia, i existeixen diverses formes de mesurar-lo. Les economies espanyola i catalana no són economies funcionals però, i és aquesta la raó per la que hem de mirar-nos-ho amb molta cura.
Quina xifra hem conegut i com l’hauríem de llegir? Bé, el que ens van dir ahir és que l’atur registrat a les oficines de l’INEM-OTG ha baixat.  Ha passat de 642.166 persones registrades com a aturats a les oficines de l’INEM a 617.288 persones, és a dir, en un més el descens és de 24.878 persones. Aquest descens s’ha qualificat d’històric, ja que és el descens més voluminós des del juny de 2010.
Ara bé, com hauríem de llegir o interpretar aquestes xifres? Doncs bé, primer hem de conèixer bé al senyor que ens presenten.
L’atur registrat és defineix com “les demandes d’ocupació pendents de satisfer, l’últim dia de cada mes”. Així, per tal que un aturat qualsevol sigui comptat a la xifra que ens ocupa, no només ha de estar buscant feina, sinó que ha d’estar apuntat a l’oficina de l’INEM-OTG. És aquí on la xifra comença el seu camí cap a la relativització.
A l’estat espanyol és ben conegut el fet que a l’estiu baixa l’atur. Els turistes venen en grans quantitats i això ajuda a crear ocupació. El sector turístic demanda molta mà d’obra, que no necessàriament ha de ser qualificada. Però també es ben conegut el fet que a la tardor l’atur torna a pujar.  Els indicadors d’ocupació, es diu, estan molt estacionalitzats.
L’atur registrat, dèiem, és un indicador, però, no és molt exacte, i per tant no és l’únic. Hem de reconèixer que té l’avantatge que cada té una periodicitat mensual i no s’han de fer “esforços extres” per conèixer-la. Però, no és un indicador molt exacte i s’ha de complementar amb altres indicadors.
Mirem però abans però, altres mesos de juny, és a dir, el mateix mes però d’altres anys. Hem dit que l’atur registrat és un indicador molt estacionalitzat, i per tant, convé mirar el mateix mes però un o dos anys enrere. Quan jo ho he fet, m’he trobat amb la primera sorpresa i la primera decepció: L’any passat estàvem una mica millor, concretament un 0,27% millor (3,03% a tot l’estat). Tot i que encara podem esperar que al juliol l’atur baixi una mica més, també hem d’estar preparats per la pujada que vindrà a la tardor.

Altres xifres alternatives, mes acurades,  corresponen a les aportades per la EPA (Enquesta de Població Activa). En aquesta enquesta, de periodicitat trimestral la definició d’aturats és més ampla, construïda amb més detall i per tant s’espera que menys esbiaixada. Malauradament no hi ha dades publicades per aquest trimestre -no encara-, però de les últimes dades conegudes voldríem destacar dues xifres. Els ocupats han baixat al conjunt de l’estat espanyol un 4,58%, l’atur havia pujat un 2,72% i, el que pot ser més important, els actius, és a dir, la Població Econòmicament Activa ha minvat l’últim any un 1,05%. Una de cada 100 persones que buscaven feina fa un any, ja no busca més, bé per que s’ha jubilat, per que ha migrat, o bé per que ha perdut l’esperança de trobar-ne.
A manera de conclusions direm que tot i que sempre és una bona noticia que l’atur baixi, també hem de ser curosos a l’hora de valorar globalment l’evolució dels indicadors. Està clar que aquest descens es deu a la temporada turística, i per tant no només es focalitza en els mesos de juny i juliol sinó també espacialment (majors descensos a Catalunya i Balears).  La xifra que vam conèixer ahir no és tan positiva com la volen vendre els responsables polítics o els mitjans de comunicació, i s’haurà de valorar més endavant l’abast d’aquesta variació, contrastant amb altres xifres.

*Fonts: S’han utilitzat dades d’Idescat per a Catalunya i de l’INE per al conjunt de l’estat. L´última dada disponible de l’EPA correspon al primer trimestre del 2013. 

Annex: 
A l’última gràfica que presento s’hi pot veure la sèrie de l’atur registrat sense tendència, amb la finalitat de veure amb més claredat els cicles (l’estacionalitzat de la sèrie). Com es pot veure els cicles són cada cop més amples, les pujades i baixades són cada cop més acusades.
La meva impressió és que a l’especialitzar-nos cada cop més al sector del turisme, som cada cop més dependents d’aquest sector, intensiu en mà d’obra (generalment poc qualificada) i molt estacionalitzat. En tot cas, no és pas una bona senyal.


dissabte, 21 d’abril del 2012

Only in Barcelona (The Movie)

M'he trobat amb un moment màgic mentre caminava pel Barri Gòtic. Aquell dia buscava marques a les pedres de la catedral i els seus voltants. He trobat les restes d'un pont gòtic (a l'esquerra i abaix de la primera foto).
Tots creiem que el pont entre el palau de la Generalitat i la Casa dels Canonges (al carrer del Bisbe), és un pont gòtic, però no ho és pas; aquest pont va ser construït per Joan Rubió i Bellver per a l'exposició universal de Barcelona del 1929. Però l'únic indici de pont gòtic és el que apareix a la foto, i es pot veure a la plaça de Sant Iu, a la porta del museu Frederic Marès.

Les restes -marques- d'aquest pont no era una cosa casual, era exactament una de les coses que estava buscant, així com també unes pedres amb marques en hebreu. No és pas una noticia nova que el barri jueu de Barcelona va ser un dels més importants de la Corona d'Aragó i dels regnes del voltant (podeu veure el post relatiu a aquest fet en aquest mateix blog).

El que no sabia fins fa poc és que a aquesta mateixa plaça -la de Sant Iu-, es poden trobar pedres robades de l'antic cementiri jueu (veieu foto 2). Un cop destruït tot sencer el Call Jueu de Barcelona i expulsada tota la comunitat jueva el 1492, es van reutilitzar totes les pedres. En aquest cas, sembla que són làpides furtades i reutilitzades del cementiri jueu que hi havia a Montjuïc.

Finalment, i per donar un toc molt més màgic, el moment de les troballes estava adobat pel so d'un arpa i l'oreig del vent. No sé per quina raó la plaça estava plena de papers de colors que el vent els anava bellugant d'un puesto a un altre i formant petits remolins. Tota l'atmosfera era màgica, tot era com una escena de película. Viure a aquesta ciutat encara és una experiència única. 



divendres, 23 de març del 2012

Only in Barcelona...

Only in Barcelona trees blossom together with street signs...

Only in Barcelona skyline is faraway enough...

Only in Barcelona modernism paste good with heartless architecture...

Only in Barcelona virgins shoot harts with its guns...

Only in Barcelona posh women speak proudly about their offspring...
[No image founded, but you should still believe me]

Only in Barcelona we illuminate what make us turn red...

Only in Barcelona old fashioned sailor suits turn again and again and again...

dilluns, 27 de febrer del 2012

Textures II

En aquest segon post dedicat a les textures us presento un grapat de fotos preses a Mèxic, tant a Ciutat de Mèxic com a Huatulco, Valle de Bravo o Teotihuacan. Allà on la multiplicitat de color és la reina, les textures són les consorts.

(Pinxant sobre la imatge la veuràs en mida gran)


Tardor.

Cul de sac.

Berenar.

On tot comença.

Rei maguey.

Justa la fusta.

Textura piramidal.

Nopal, NTSC.

Per les branques.

Façana texturitzada.

Sostre teixit.

Llum submergida.

Espelma.

Espelma II.

Espelma III.

Espelma IV.

Maquetes.

Mel.

Tovallons i estovalles.









diumenge, 26 de febrer del 2012

Textures

Textures és una mini col·lecció fotogràfica. Arbres, hortalisses, objectes o conjunts d'objectes que, circumstancialment i mirats des d'angles diferents, construeixen una textura pròpia, única, però a la vegada efímera.

(Pinxant sobre la imatge la veuràs en mida gran)