El que va passar
a Notre Dame de París és sense cap mena de dubte una tragèdia patrimonial que
ens ha colpit a molts, creients i no creients, parisencs, francesos i gent d’altres
indrets. De les tragèdies però, podem extreure moltes lliçons, si n’aprenem la
tragèdia serà menys i estarem millor preparats per al futur.
Tot i així, i
abans d’intentar extreure lliçons del que va passar també podem mirar d’alleugerir
la tragèdia tant com puguem. Primer, no hi ha cap tresor del passat que no ens ensenyi
també les seves cicatrius. El foc, les guerres, la intolerància humana, o senzillament
el pas del temps deixa marca en els nostres monuments. A vegades dediquem
recursos i temps a reparar-los, a vegades no. Encara més, tres coses ens hauríem
d’ajudar a alleugerir encara més la pena de veure malmès la catedral de Notre
Dame: no hi ha pèrdues humanes, el que s’ha perdut es pot reparar i tot indica
que es tracta d’un accident.
Si pensem en
aquest últims tres punts, veurem que no es poca cosa, moltes de les pèrdues patrimonials
de la humanitat també van ser acompanyades d’importants pèrdues humanes, en número
i en qualitat, ara mateix a Síria podem pensar en Alep, una ciutat mil·lenària i
de la que encara hem de mesurar les pèrdues patrimonials i humanes. La seva
destrucció no és un accident si no conseqüència de l’acció humana, d’una
guerra, amb les conseqüents pèrdues humanes. Semblant destí va tenir la mil·lenària
ciutat de Palmira, amb les irreparables destruccions, per part de Daeix, i amb l’assassinat
del arqueòleg en cap. Semblants consideracions podríem fer de molts altes
altres herències del passat que hem perdut, no em puc treure del cap els Budes
de Bamian, a l’Afganistan.
(teatre Romà a la ciutat de Palmira)
Un altre cas tràgic
de pèrdua patrimonial que podríem considerar es el recent incendi, també
accidental del museu nacional de Brasil l’any 2018, en aquest cas, tot i que no
hi va haver pèrdues humanes, la pèrdua patrimonial de la humanitat és
irreparable, restes arqueològiques úniques, com el fòssil més antic trobat mai
a Brasil, peces d’art i etnogràfiques també úniques, la seva pèrdua és per
sempre. En aquest cas, tot i que sembla que va ser un accident, entre les
causes també trobem la falta de pressupost i la deixadesa dels successius
governs que no van invertir gens en el manteniment del museu.
Així doncs i fent
sumari de les diferents pèrdues patrimonials, cal aprendre! Apreciem el que
tenim, cuidem-lo, això també ens defineix com a humanitat, reparem el que s’ha malmès,
però també fem el possible per que aquestes tragèdies no passin mai (o quasi
mai). Pensem en tot el que hem destruït i fem tot i més per que no es
destrueixi mai més l’herència del nostre passat en nom de la intolerància.
