Pàgines

divendres, 19 de desembre de 2014

L'Error

He comés un error i ara ja no es pot arreglar.
Llegia a la cuina mentre cuinava... no és que sigui un error llegir mentre cuines, si no que cal vigilar molt bé i jo no ho he fet.
Després de posar els ingredients tallats malament i amb presses a la cassola, he deixat el llibre de boca terrosa a l'encimera (si, a aquest lloc de la cuina amb el pitjor malnom del món...), l'he deixat obert, unes trenta-set pàgines després de la meitat, l'he deixat allà i s'ha tacat... s'ha tacat, però, a la pitjor part, s'ha tacat per la part que encara no llegeixo.
Aquest error encara em seguirà per unes seixanta-tres pàgines més, dinou de les quals amb una taca força gran.
Aquesta edició de butxaca amb paper de mala qualitat ho ha empitjorat tot... Vigileu! a mi aquest error em perseguirà encara per un quart de llibre més.

dissabte, 13 de desembre de 2014

La Plaça de les Glòries Catalanes (Transformer)

Avui s'han obert els primers espais després de l'enderroc de l'anella viaria que hi havia a la Plaça de les Glòries Catalanes a Barcelona. Aquesta nova transformació (exacte, no és la primera i en cas de no tenir èxit tampoc serà l'última) està encara en trànsit, però volia aprofitar aquesta data per publicar algunes fotos dels treballs d'enderroc i de les imatges úniques i fugaces que es van produir. 
Les primeres corresponen a l'aparició de la màquina -o una d'elles- que va trencar a mossegades l'anella. L'expectació que va generar des de bon principi no va minvar gaire durant tot el procés.


La tercera d'aquestes imatges de fet correspon a les dates prèvies, és tracta del camp de blat al que després s'hi instal·larien les alzines que hi havia al centre de la plaça. Aquest era un espai simple, però entranyable pels veïns, un cop acabades les obres esperem que es pugui recuperar. Fer-lo seria un encert i extremadament senzill. 

Es clar que desfer el "tambor" de la plaça i després el pas viari serveix per desfer-se d'elements que són massa visibles, que tapen la perspectiva i "empobreixen" l'skyline de la ciutat, així, tant bon punt van desaparèixer aquests elements, van aparèixer darrere uns altres, a les imatges que segueixen hi trobem un dels elements més afavorits per la reconstrucció de l'skyline, es clar, La Sagrada Família. La primera d'aquestes fotos és una d'aquestes irrepetibles, hi conviuen les runes del pas viari amb la l'edifici projectat per l'Antoni Gaudí. 



Aquesta sisena imatge és dels graffitis que s'hi van fer a l'antic emplaçament del mercat dels encants, ara els graffitis de la foto i tota la resta estan soterrats per la sorra i pedres que va resultar de l'esmicolament del pas viari. 


Per tancar, una imatge de la torre Agbar, un altre element dels afavorits per l'enderroc de l'anella viaria i dels que amb força rapidesa s'han convertit en referent de la ciutat. 



dimecres, 12 de novembre de 2014

Montseny, molt més que natura... textura.

El Montseny és molt parc, hi ha de tot, parts més seques i parts més humides. És sobre tot natura, un lloc on voldries perdre't i on cada record, cada imatge queda impresa per sempre més a la teva memòria.
Com és normal a cada estació hi ha coses ben diferents a fer i a contemplar, aquestes imatges són de finals de setembre i començaments d'octubre, per tan, hi havia bolets i castanyes, els arbres caducifolis començaven a perdre canviar el color de les fulles, a perdre'n les primeres de la temporada i a caure unes persistents pluges (tot i que aquest any ens van acompanyar gairebé tot l'estiu).

Textures naturals, textures centrades i creades, buscades, trobades. 
Bolet estavellat per donar la benvinguda

Toma castanya!!!

La roca es talla i es mostra, crea textura i crida l'atenció

El paisatge també és textura

La llum, la profunditat i els plans diversos creen textura

Les fulles, l'aigua i el temps fan textura.

La pedra amuntegada és textura.

El somni és textura.

No hi ha horitzó, només arbres, que també són textura.

L'aigua que corre veloç, que s'exposa bé, també és textura.

Taules vestides de dólmens. 

Textura color i natura. 

El fons del riu clama també per una mica d'atenció. 

divendres, 24 d’octubre de 2014

Textures i fauna d'Astúries

This is a street / Això és un carrer
Carrer empedrat a la costa verda, Astúries

Com si d'un Belen vivent es tractès, les vaques miran d'ignorar als paparazzis i pixapins que pertorven els seu descans, el seu remugeig, la digestió dels seus tres estomacs. 

Tot s'acaba, fins it tot la pasciencia de les vaques que devant la insistència dels visitants, devant el constant sorroll dels seus obturadors acaba per aixecar-se i exigir respecte, a la seva tranquilitat i a les seves banyes.

La fauna asturiana no acaba allà on els bovins ja no hi arriben, la diversitat és immensa, tant que arriba a incloure aquestes petites bestioles. 

Tenim de negres i de marrons... 

dijous, 10 d’abril de 2014

Somni I

Vaig somiar amb un senyor que vivia als somnis dels altres. Agafàvem un taxi, i al baixar-nos-hi aquest senyor, prim i de bigoti abundant començava a confessar-se; era armeni, o ho havia estat... Tot plegat va ser tant confús al somni com després de despertar. Pot ser només ho vaig somiar, però, pot ser aquest armeni, prim i de bigoti abundant viu als somnis dels altres, viu esperant colar-se als nostres somnis per poder viure encara que sigui només com a actor secundari. La resta del temps viu al no res.